Fa temps, durant ben bé, quatre anys, vaig escriure una novel·la. I la estic utilitzan per fer el treball de recerca del batxillerat. No puc anar penjant tota la historia, pero si que magradaria penjar la primera part , la presentació, perqué em donéssiu la vostra sincera opinió.
Lily. Així és com em dic. Lily Heartless. Tinc 15 anys, i des de petita he viscut a Anglaterra. Si em veiessis pel carrer de passada no et fixaries en mi pel físic, més que res, no sóc una diosa. Alta, blanca de pell, amb els cabells llargs per mitja esquena de color carbó, i el que més m'agrada, els meus ulls, de color blau, semblant a l'Oceà Pacífic.
El que et pot cridar més l'atenció de mi pot ser la meva manera de vestir. Com sóc? Dons tot depèn de com siguis tu.
Si ets emo, gòtic o punk, que va de negre, amb punxes, el serrell tapant-te mitja cara,... Dons sóc com tu.
Si ets la típica Barbie, que veus el món de color rosa xiclet, i que tens a la Paris Hilton com a model a seguir, pensaràs que sóc una noia sense gust, osea, que combino super super malament i segurament et provocaré nàusees, com tu a mi.
I si ets skater, ets skater.
De caràcter sóc més aviat tímida, em poso vermella a la primera i no se'm dona bé conèixer a gent nova.
Per això quan els pares em van dir que ens havíem de traslladar als Estats Units vaig tornar-me boja.
Amèrica! Ostres quina por.
El pitjor va ser el comiat, no volia marxar, no vaig parar de plorar fins que l'avió es va enlairar, ja no hi havia volta enrere.
La casa nova està molt bé, és gran, i la meva habitació també. Es troba en un poble per allà perdut.
Quan anava cap allà vaig passar per davant del meu nou institut, i té bona pinta.
