PLOU (opció 1)

Quan acabem a sopar els bessons els demanen als seus pares i als avis que ens deixin sortir a donar una volta. Ells diuen que si però hem de tornar d’hora, perquè jo he de descansar. Així que els tres agafem les coses i marxem del restaurant per passar-nos-ho bé.
Anem pels carrers i carrerons, rient, passant-nos-ho bé i disfrutant.
- Vols un gelat?
- M’encantaria!
En Luca somriu i em condueix fins a una gelateria.
Entrem, i només l’olor dels gelats ja m’enamora. Trio el gust del gelat i surto de la gelateria feliç i contenta.
Però tinc mala sort. Quan surto per la porta em xoco amb un noi que entra cap a dins. Em cau tot el gelat per sobre el vestit.
- Merda!
- Ostres, perdona.- diu el noi en italià.- Estàs bé?
- Si si...- dic intentant treure’m la taca.
Aixeco els ulls i el miro.
Què guapo! Té el cabell negre i uns ulls verds increïbles!
Ell em mira i em dedica un somriure d’orella a orella.
- Segur que estàs bé maca?- pregunta ara en anglès.
- Si.
En Luca i la Chiara surten i es sorprenen al veure què ha passat.
- Gab!
- Gabi!
- Estàs bé?
- Si tranquils, no passa res.
- Ho sento molt, de debò.-diu el noi misteriós- Puc fer res per tu?
- Què et semblaria convidar-me a un altre gelat? M’he quedat amb les ganes d’un gelat italià.
Ell somriu.
Entrem a dins i trio un altre gelat.
- Per cert, em dic Angelo.- diu oferint-me la mà
- Gabriel. Encantada.
- Gabi.- diu la Chiara des de fora.- Hem d’anar-nos-en.
- Clar. Adéu.
- Adéu Gabriel. Espero tornar-te a veure.
- M’encantaria.
Seguim passejant, tot i que no triguem a tornar a casa. No m’agrada anar amb una gran taca de gelat en mig de la panxa.
Un cop a casa m’estiro al llit, rebentada.
- Buf! Estic morta!
- No m’extranya.- diu la Chiara morint-se de riure.- Primer el viatge, després el sopar i per últim un patós que t’omple de gelat.
- Però era guapo.
- Molt guapo!- diu ella rient-se.
Ens posem a parlar una estona però de seguida intento dormir-me.
Demà serà diferent, espero, una mica més relaxat.


Cap. 2

Avui em desperta la Francesca.
- Buon jiorno.
- Buon jiorno tieta.
M’aixeco i veig que no hi ha ningú a l’habitació. I la Chiara?
- Baixa a esmorzar quan estiguis llesta.
- Ara vinc.
Em vesteixo de seguida i baixo. Al menjador hi ha un gran esmorzar preparat a la taula i hi ha la Chiara i en Luca.
- Buon jiorno Gabi.
- Buon jiorno.- dic somrient.
Els faig dos petons i m’assec a menjar.
Hi ha molt de menjar i tot té molt bona pinta. Tinc una gana!
Després d’esmorzar la Chiara truca als seus amics per quedar.
Hem quedat a la plaça St. Marcos, que està plena de turistes fent fotos. També hi ha coloms, bruts i fastigosos coloms, no els suporto!
Hi ha un grup de persones esperant-nos. Són sis, tres nois i tres noies.
- Ciao!
- Ciao!- diu la Chiara saludant a tothom.- Us presento a la Gabriel, la meva...Tieta?
- Cosina si us plau.- dic rient.
- La meva cosina que ha vingut d’Amèrica a passar l’estiu amb nosaltres.
- Ciao.- dic amb un gran somriure.
- Te’ls presento. Els són la Julieta, la Elisabetta, la Sofia, en Pietro, en Giovanni i en Romeo.
- Hola, encantada.
Em fan tots dos petons i abraçades. Són molt simpàtics i agradables. De seguida em sento super ben acollida.
Passegem una mica per la ciutat rient i passant-nos-ho bé.
- M’encanta Venècia, és molt bonic.
- Oi que si?- em pregunta en Giovanni.
- Si.
- Havies vingut mai a Europa?- em pregunta en Pietro.
- No mai. No havia sortit mai dels Estats Units.
- I on vivies?
- A New York.
- Ostres!- diu l’Elisabetta.- Quina sort!
- Si és genial. Tot i que en realitat vivíem a una casa a les afores.
- Una casa gegant! Una mansió al•lucinant.- diu la Chiara agafant-me per les espatlles.
- Tampoc tant.- dic jo vermella.
- A mi m’encantaria anar a Amèrica. – diu l’Elisabetta.
- Vol ser actriu.
- I és molt bona.- diu la Sofia.- Se li dóna molt bé el teatre.
- Tampoc és per tant.- comenta l’Elisabetta tota vermella.
Que maca. Tots ho són, la veritat.
Decidim anar a fer una volta pel canal en vaporetto. És espectacular. Tan bonic... Amb les places, les esglésies... Tot.
Semblo una nena petita mirant a totes bandes.
- Què et sembla?- em pregunta en Luca.
- Ostres és tant bonic...
Ell somriu.
- Ja veuràs.
Quan baixem, anem a prendre alguna cosa perquè estem cansats i tenim gana.
- Vine amb mi.- diu en Luca agafant-me la mà.