PLOU (opció 1)

Em porta lluny del grup, pels carrerons i pons.
- On anem?
- Et vull ensenyar una cosa que segur que t’agradarà.
Anem fins a una petita placeta on hi ha una petita església amb dos grans àngels a la porta. És espectacular i m’encanta.
- Waw! Què maco!
- Sabia que t’agradaria.- diu somrient.
- A si? Per què?
- No ho sé. Només sabia que t’agradaria.
- Doncs m’encanta.
- Per dins és encara millor, si vols.
Jo somric. M’agafa la mà i em porta a dins l’església, on hi ha unes pintures espectaculars i precioses.
Fem una volta i ens asseiem un moment per gaudir de la llum que entra pels vitralls de colors. Tanco els ulls i respiro.
M’agrada anar a les esglésies perquè em relaxen i em fan sentir en pau.
Després de cinc minuts de relax tornem amb els altres. Volen anar a dinar alguna cosa a prop del canal i seguir passejant. Ens comprem unes grans porcions de pizza molt bona i un gelat. Per sort aquest cop no em taco la roba per culpa de ningú.
Al fer-se fosc tornem cap a casa. On la Francesca ens ha preparat un magnífic plat de pasta. Tots ens el mengem amb ganes i gaudim moltíssim.
- Estava boníssim!
- Molt bo.
Tot són bons comentaris per a ella.
Al acabar de sopar els bessons i jo anem a casa en Romeo per veure una pel•lícula. No sé si la veurem en anglés o en italià, perquè si és el segon, no crec que m’enteri de gaires coses.
Quan hi arribem ja hi som quasi tots, així que es posen a discutir que veurem. Ho fan en italià per tant jo no entenc quasi res del que estan parlant.
- No t’estàs enterant de res, oi?- em pregunta en Giovanni.
- Doncs no, la veritat. Però que hi farem...
- Tranquil•la que la pel•lícula la posarem en anlgés perquè l’entenguis.
- Gràcies!.- dic somrient.
- Tot i que hauries d’aprendre una mica d’italià, com a mínim intentar-ho.
- Si, crec que si.
Al final es decideixen per una pel•lícula d’acció bastant bona. Està ben feta i és entretinguda. Tot i que els nois la disfruten més que nosaltres les noies, que ens passem la major part de l’estona avorrides i parlant entre nosaltres.
Al acabar ja és bastant tard i marxem cap a casa.
- I demà que vols fer?- em pregunta en Luca.
- No ho sé. El que vosaltres vulgueu.- dic somrient.
- Podríem anar a fer una volta per una altra de es illes de per aquí al voltant.
- Buff... Si aneu fora l’illa em sembla que jo em quedo a casa. – diu la Chiara.- No em ve gaire de gust. Em sembla que demà aprofito i faig deures d’estiu, perquè m’han quedat les mates. Bé, és igual. No vinc i ja està.
- Segur?
- Clar que si.
- Estàs d’acord Gab?- diu en Luca amb un gran somriure.
- Si, clar!
Al arribar a casa la Chiara es queixa dels deures i de les mates.
- Si vols ja t’ajudo jo. Els podem fer juntes.
- Si, si us plau!!- diu ella abraçant-me molt fort
Pobreta, és tan bona i simpàtica. I s’haurà de passar gran part de l’estiu per mig d’equacions i funcions.

Cap. 3

Avui en Luca em desperta d’hora per poder passar tot el dia fora de Venècia. La seva mare ens prepara uns entrepans per dinar. I la Sally ens dóna diners per pagar-nos el viatge.
- Que us ho passeu bé.- diu fent-nos dos petons a cadascú.
- Segur que si.- diu en Luca somrient.
Anem al canal i agafem la barca que ens portarà fins a Burano, una illa preciosa on hi ha unes casetes de colors espectaculars.
Ens ho passem molt bé, passejant, parlant i rient.
- Tens gana?- diu a mig matí.
- Una miqueta.
- Et convido a prendre alguna cosa.- diu agafant-me la mà.
Ens asseiem a una terrasseta al sol i ens agafem unes patates i un refresc.
- Gràcies per convidar-me, Luca.
- De res.
M’acosto a ell i li faig un petó a la galta.
Quan acabem de menjar-nos les patates anem a passejar una mica més i ens asseiem a un moll a dinar. S’està bé, toca el solet i passa una brisa molt agradable. Els entrepans també estan molt bons.
M’ho passo molt bé aquí.
Per la tarda tornem d’ hora a casa i així podré ajudar a la Chiara a fer matemàtiques.
- Gràcies!- diu ella al veure’m entrar a l’habitació.
- Va, en que vols que t’ajudi.
Ella somriu i m’ensenya unes equacions.
Quan per fi les acabem decidim anar a passejar per la ciutat. Les dues tenim ganes de sortir i d’anar a prendre l’aire després d’haver estat fent matemàtiques.
Mirem totes les botigues de roba, tot i que la gran part són cares i de marques que surten a les desfilades. M’encanta mirar roba i de gran em vull dedicar a dissenyar-ne, per això em fascinen aquestes botigues.
- Ostres, no sé com pots passejar per aquí sense comprar-te res.
- Costa, la veritat, però així veig tota la roba que està de moda.- diu la Chiara somrient.
Riem molt quan al passar pel costat dels gondolers ens comencen a dir coses boniques i piropos.
- Mare meva!- dic jo rient.
- Aquí són així, els nois mai paren de dir coses boniques a les noies que passen.
Al passar pel costat d’un altre grup de gondolers em sorprenc al veure a l’ Angelo, el noi guapo del gelat. Ell també em reconeix perquè bé cap a nosaltres amb un gran somriure.